Per on començar? Per on es comença a explicar tot un any d'experiències, coses noves, aprenentatge, sensacions i canvis. Mai serà del tot possible explicar el que has viscut als altres. Però se'n poden fer una petita idea si ho expliques el millor que puguis.
Ara és estiu. Que com ho se? Acabo d'arribar d'un sopar a la platja amb amics. Gent de tota la vida. Gent pura i senzilla, que em comprèn, que em fa emprenyar però que em fa riure COM NINGÚ. Alguns d'ells que per circumstàncies de la vida només puc veure per l'estiu. I és tanta l'alegria de tenir-los aquí, tanta. Estic escanyada possiblement perquè ens hem motivat cantant les cançons de la nostra festa de poble, dins l'aigua, esquitxant-nos els uns als altres i cridant cada cop més fort, donant-ho tot, abraçant-nos, saltant, salats. Espera, para el temps, volia dir jo. Ho sentia tot tan ETERN. Em sentia tant jo mateixa, que només volia quedar-me a viure en aquell moment.
I quant sigui hivern? També ho passaré bé. Tot i els exàmens, tot i l'institut. No t'enganyis a tu mateix. L'estiu no és la felicitat. La felicitat ets tu.
Ara són les 1:19 de la nit. Estic dormint a l'habitació del meu germà que està de campament. Tenc massa calor a la meva. Perquè ara a Menorca estem tinguent una crisi bastant gran amb la calor + humitat de l'illa. No pots sortir a fer voltes. Has de quedar a casa d'algú o a nedar a algún lloc, una de dues, sino et fons. Però endivineu què. Jo no tinc piscina. De fet si tingués piscina seria feliç completament. Imagineu la sensació de nedar a la piscina de casa quan vulguis, quan tens calor, per les nits, només pensar-hi em cau la baba.
M'està costant moltíssim escriure això perquè l'habitació del meu germà està al costat de la dels meus pares i em sembla que la renou de les tecles els despertarà i si em veuen a aquestes hores escrivint em diràn: Apa tira! Així que cada moviment el faig amb molta cura i intentant no fer soroll.
Tenc una mica de mal d'esquena, i estic preocupada. Em sembla que sóc hipocondríaca. No és cap broma, tot el temps penso que tindré càncer o que una simple piga acabarà amb cosa pitjor.
Perquè us estic contant la meva vida? Perquè és una petita introducció. Una diminuta part del que sóc ara queda reflectida en les meves paraules. Mai sabreu com sóc ni com em sento al 100%, però potser podeu entendre algunes coses de mi si de tant en quant us vaig contant el que em passa.
Espero que us agradi que us parli una mica de mi de tan en quan♥
😍😍
ResponEliminaGràcies per llegirme :)
Elimina